BIO
Sobre el paper és biòleg — però de cor, fotògraf i videògraf. En Jon A. Juárez sent una passió profunda per connectar les persones amb la natura a través de la narració visual. La seva feina abraça la conservació, l’educació ambiental i el compromís social. Treballa com a fotògraf i videògraf a l’Institut Leibniz per a la Recerca en Fauna Salvatge, i també col·labora amb ONGs com Rewilding Europe.
Als seus tallers de fotografia i microscòpia per a infants i joves a Berlín i voltants, en Jon ha apropat temes com la desaparició dels insectes, la contaminació per plàstics i el canvi climàtic a més de 2.500 joves. També ha participat activament en projectes amb joves refugiats, unint el seu compromís amb la justícia social i ambiental.
En Jon és membre de la Societat Alemanya per a la Fotografia de Natura (GDT). Les seves imatges s’han exposat i publicat internacionalment, i han estat àmpliament reconegudes. Creu fermament que la fotografia pot fer molt més que capturar bellesa: pot construir ponts, explicar històries que importen i inspirar canvis reals.
Jon A. Juárez a Montphoto
2025
Una llum dins la foscor – històries d’esperança en la conservació
Dissabte
12:15
Auditori principal
La meva passió per la natura va començar molt aviat, i estudiar biologia semblava el camí més natural. Però va ser a través de la fotografia on vaig trobar realment la meva veu. Amb els anys, la càmera m’ha portat molt més enllà de l’estètica — fins al cor de les històries de conservació.
Aquesta presentació em porta a reflexionar sobre un viatge que m’ha portat del nord d’Europa al sud d’Àfrica. He treballat amb científics, guardes forestals i visionaris que lluiten per protegir el que encara queda — siguin els dos últims rinoceronts blancs del nord, voltors amenaçats o esturions desapareguts als rius suecs.
Des del treball pioner del Projecte BioRescue amb transferències d’embrions i cèl·lules mare, fins als esforços guiats per satèl·lit del projecte GAIA contra el crim ambiental i per al seguiment ecològic, i finalment el retorn dels esturions a Suècia — no són històries de desesperança, sinó de persistència, imaginació i col·laboració.
Aquesta xerrada no tracta només sobre la pèrdua. Parla sobre l’espurna d’esperança que roman quan la gent es nega a rendir-se — sobre com la ciència, la narració visual i un optimisme tossut poden marcar la diferència.
