Molts animalistes veuen el trasllat d'animals de zoo als santuaris com una solució pels últims dies d'un animal salvatge que no es pot reintroduir al seu hàbitat natural. Però com es gestiona i du a terme un trasllat d'animals salvatges? Quines conseqüències pot comportar el viatge per la seva salut? I el canvi de localització, representa sempre les millors condicions per l'animal?
Amb el veterinari Robert Melero hem fet tot el seguiment d'un aquests trasllats d'animals internacional, fent tres desplaçaments dels animals desnonats del zoo andorrà. Un amb ungulats cap a Catalunya, un altre amb 6 ossos bruns creuant tota França fins a Anglaterra per l'Eurotúnel, i per últim amb llops i linxs creuant l'Adriàtic en ferri fins al nord de Grècia. Gairebé 3600 km a contrarellotge de carretera per acompanyar aquests animals al que ben segur, serà el seu últim viatge. El reportatge és un document gràfic de seguiment del nostre viatge per carretera des d'Andorra a santuaris animals d'arreu d'Europa que pot posar en dubte el trasllat com a millor opció pels animals i la seva salut.

Breu intervenció per explicar l'exposició de la sala 2 del teatre.
La natura és sonora, la ciència està desvetllant formes de comunicació acústica i relacions interespecífiques impensables fins fa poc. A banda dels aspectes científics, escoltar-la ens obra una finestra d’emocions, de formes de percebre-la i conèixer-la. Des del cant dels ocells mes familiars, les estridulacions dels saltamartins, els raücs de els granotes, fins a la biofonia d’un bosc tropical o el pausat concert d’una llacuna en una estepa llunyana.
www.eloisamatheu.com
www.sonidosdelanaturaleza.com

Descobriu l'inspirador viatge dels veterans de guerra, una vegada implicats en la brutal guerra de Iugoslàvia i amb les cicatrius del seu sacrifici. Ara es dediquen a preservar la bellesa prístina d'un llac Šićki Kop a Bòsnia i Hercegovina, reavivant l'harmonia i la solidaritat en una regió abans marcada per la guerra. Mentre que els Urak Lawoi de l'arxipèlag d'Adang de Tailàndia revelen les seves tradicions úniques. Submergeix-te en històries sobre la força humana, la dedicació al medi ambient i els misteris encantadors tant de la terra com del mar.

Biografia

Un recorregut i una mirada enrere a unes quantes dècades dedicades a la fotografia de natura.
Quan sabem que el temps passa inexorablement per a tots nosaltres i sense possibilitat de parar-ho o alentir-ho, cal anar adaptant-se als constants canvis que van sorgint a la vida i treure-li tot el seu suc, tant en el pla personal com professional.

Poques coses hi ha més boniques que viatjar, així que viatgem. Viatgem plegats des de les profunditats de l'oceà fins a la sabana africana.
Ens submergirem en la immensitat dels mars per conèixer alguns dels seus fascinants habitants i parlarem de com fotografiar-los i de com revelar fotografies, que poden semblar blaves i planes, perquè mostrin la veritable màgia del món submarí. Després d'aquest viatge pels oceans arribarem a l'Àfrica per enamorar-nos també dels seus animals, els capvespres i el magnetisme que desprèn.

Aquest projecte és un homenatge visual a tots aquests llocs anònims que tenim a prop de casa nostra. Amb les restriccions del Covid-19 el fotògraf Eduardo Blanco Mendizabal va tenir de pausar la feina de documentar el món amb la càmera de fotos i es va proposar conèixer a fons l'entorn més proper al seu hort.
Ja tenia de nou una missió, una història per explicar i un motiu per aixecar-se amb energia cada matí. Què seria capaç d'aconseguir? A la seva conferència ens explica les seves experiències amb la fauna i les curioses sorpreses que ha trobat.

Comentaris i visionat del documental Rancho Quemado. documental que reflexiona sobre el conflicte entre l'escurçó vellut (B. Asper) i la gent que viu a l'entorn rural.
La història se centra en la comunitat específica de Rancho Cremado, un petit i ric lloc al nord de la Península d'Óssa.
Diferents testimonis al film expliquen com els ha afectat el conflicte, on la gran capacitat d'adaptació de l'escurçó ha castigat durament els humans que convé a aquest lloc.

El nombre i la solidesa de les evidències que ens alerten de l'emergència mediambiental en què estem sumits segueix creixent de manera dramàtica. Una de les principals amenaces és la pèrdua de biodiversitat. Aquesta podria haver-se infravalorat en grups on, a causa de la poca cosa que en coneixem (com en els artròpodes), calcular el nombre d'espècies en processos d'extinció es converteix en tot un desafiament. Tot i això, no hi caben excuses en parlar d'espècies tan emblemàtiques com els ximpanzés. En plena crisi ecosocial, multitud d'herois i heroïnes treballen a diferents regions d'Àfrica per regalar un futur a una espècie que, sens dubte, és part de la nostra pròpia història. En aquest camí, la fotografia s'erigeix com una aliada eficaç per entendre els principals desafiaments en la conservació d'aquests grans simis.

Des de l'antiguitat, els humans ens hem explicat històries. Siempre han estat una part essencial de la nostra comunicació i ens han permès compartir coneixement, despertar emocions i inspirar.
Evelyn Segura utilitza el poder de les històries com a eina de seducció i conscienciació. Històries escrites, contades i il·lustrades sobre el món animal que ajuden a entendre'l i protegir-lo.

Sembla que tot el camí fotogràfic recorregut, tota la meva aventura creativa, hagi tingut com a resultat el retorn a un estat inicial de ser i sentir. Sense etiquetes, sense idees preconcebudes, sense pretensions. Experimentar, sentir un sentiment d'unitat amb la Natura. El mateix que experimentava de petita quan m'acostava a la vora del mar amb la joia de descobrir el món. En algun moment allò quotidià es va tornar invisible, imperceptible. De la plena percepció del que és ordinari brolla de nou la sorpresa i amb això es renova el meu vincle amb la Natura. El proper amaga un món tan íntim com global.

Un viatge iniciàtic descobrint la bellesa dels animals més estigmatitzats que m'ha despertat la consciència sobre la nostra manera de relacionar-nos amb la natura. És un procés personal on busco la manera d'explicar-ho a través de la fotografia, intentant transmetre la necessitat urgent de protegir el nostre planeta.

El senzill gest d'obrir l'aixeta, que simplifica tant la vida a milions de persones, és una expressió de la desigualtat del món. No haver de pensar en l‟aigua és un privilegi. És per això que hem dedicat aquesta revista a l'aigua. Perquè se'ns escorre entre els dits. I perquè la seva força, malgrat tot, ens dóna esperança.

Link : https://vimeo.com/803084492

Una petita història des de la perspectiva única del dron que captura dos llocs particulars: la bellesa singular del llac Cuejdel i la bellesa enverinada del llac Geamăna.